Els pagarés són un document financer que s'emet i lliura a una altra empresa o persona amb un objectiu molt clar que no és altre que contraure una obligació monetària. És a dir, es compromet a abonar-li una quantia de diners en una data determinada.
És molt habitual davant de certs problemes de liquiditat per part dels seus emissors i que prefereixen pagar amb aquest format que amb una altra classe de productes, inclòs l'abonament tradicional a compte. Es tracta d'una pràctica a la qual recorren algunes empreses petites i mitjanes per solucionar els seus problemes comptables.
Aquest és un sistema que s'utilitza no només per pagar clients o empreses de serveis, sinó també els seus treballadors. Encara d'una manera puntual i mai com un hàbit més o menys regular a l'enviament d'imports monetaris a terceres persones. D'altra banda, i per entendre millor la seva comprensió, és un producte que és molt semblant al que és una lletra de canvi.
Requisits per emetre correctament un pagaré
A més de totes aquestes condicions, el pagaré ha de contenir uns requisits mínims perquè el document sigui vàlid i que són els següents:
- S'ha d'expressar al document d'una manera molt clara la paraula “pagaré”, no valent altres accepcions o vocables.
- Caldrà que s'inclogui en tots els casos el venciment. És a dir, el termini on s'abonarà els diners a una altra empresa o persona.
- Es designarà un lloc un pagament. No ha de ser un banc en concret o en una adreça determinada. Sinó que per contra n'hi haurà prou que s'indiqui la població on s'efectuarà aquest moviment bancari (Madrid, Barcelona, Segòvia…)
- Serà una promesa ferma amb què es compromet l'emissor per fer l'abonament i que s'expressarà, bé en nombre o en lletres.
- Per descomptat que és obligatori que en aquest document quede reflectit el lloc i la data d'emissió aquest producte. Igual que la signatura de l'emissor ja que si faltessin algunes d'aquestes dades seria declarat com a nul i per tant no es podria cobrar sota cap aspecte.
Pagaré a l'ordre i no a l'ordre
De tota manera, hi ha una diferència en aquest producte financer que pot portar a certs equívocs en la seva emissió. És la diferència que hi ha entre el pagaré a l'ordre i no a l'ordre, on el primer consisteix que el seu ordenant es compromet a abonar el pagament seleccionat dins un període de temps determinat.
Mentre que per contra, l'anomenat no a l'ordre es basa que no permet que pugui ser endossat a una tercera persona i com a conseqüència d'això, es pugui generar més capacitat de negociació. Encara que a través de la via notarial i amb el total consentiment de l'emissor. Aquest és un aspecte que cal tenir en compte per no endur-se alguna sorpresa negativa en la seva formalització.
Encara que hi ha un avantatge en aquest darrer model de pagament que alguns petits i mitjans empresaris no saben: no tributen pel impost d'actes jurídics documentats.
Amb la qual cosa poden obtenir un benefici econòmic més gran amb la seva emissió en estalviar-se aquesta despesa fiscal. Mentre que per contra, té com a principal desavantatge el fet que no es pugui acudir a la via executiva per reclamar el cobrament corresponent, en cas de devolució o impagament.
Per tant, haurà de determinar quina de les dues alternatives és més eficaç per a cada moment perquè aporten característiques diferents. I que en principi, no són millors ni pitjors, sinó que van en funció de les necessitats reals en la comptabilitat de l'empresa.
Tipus de pagarés
Aquest mitjà de pagament admet molts models i diversa naturalesa. Una primera diferència es materialitza respecte a qui n'és l'emissor. Pot ser un pagaré bancari que són els emesos per una entitat de crèdit i passen per ser els més reconeguts de tothom. Mentre que per altra banda, hi ha els pagarés d'empresa que com el seu nom indica són a càrrec d'aquesta.
Una altra diferència té lloc en funció del moment en què es realitza el pagament i que són els que desperten més interès a causa de la importància d'aquesta característica. Aquestes són les classes que hi ha en aquests moments:
- Pagarès a la vista: són els que s'han d'executar en el precís moment en què es presenten i per tant no poden produir dilacions en aquest moviment comptable.
- Pagarès a dia: es produeix quan es decideix posar una data fixa per al moment de cobrament i que es constitueix en el venciment. Té l'inconvenient que prescriu si es fa la demanda amb tan sols un dia de dilació.
- Pagarès sense venciment: encara que no sigui el format més habitual cal incidir que és pràcticament igual al document a la vista. És a dir, es cobra en el moment precís de ser sol·licitat per l'usuari.
Tipus de pagaré segons la forma de pagament
És una altra de les divisions més comunes en aquest producte financer. Dóna lloc que s'originin nous formats que et detallarem a continuació:
- Pagarès creuats: es caracteritzen especialment per una particularitat molt especial: han de ser abonats, bé en compte o en una oficina bancària.
- Pagarès per abonar en compte: tal com és la seva denominació es refereixen als documents que tan sols es poden cobrar en compte. Mentre que a la darrera distinció s'atén en funció de l'acció d'endós, amb els següents models que exposem:
- Pagarès a l'ordre: on el destinatari podrà transmetre'l a un tercer per mitjà d'aquesta estratègia financera.
- Pagarés no a l'ordre: no es podrà executar l'anterior actuació en el seu abonament i que destaca per ser un dels formats més expansius respecte a les comissions que s'hi apliquen.
- I finalment, un altre vell conegut per part dels petits i mitjans inversors, com és el pagaré nominatiu. La principal característica de la qual és que es presenta sense clàusula a l'ordre. Mentre que per altra banda, sí que pot ser endossat a una tercera persona o empresa.
Pagaré nominatiu
Com és fàcil comprendre hi ha moltes classes de pagarés, encara que potser per les seves característiques especials un dels més rellevants és el pagaré nominatiu. En què consisteix aquest document? Doncs com el seu nom dóna a entendre es tracta d'un producte pel qual una persona o empresa es responsabilitza de pagar a una altra part en el procés una determinada quantitat de diners ajustant-se a uns terminis en el període de temps.
Una de les utilitats més importants és que és un document que se sol utilitzar amb efectes bancaris. Això què vol dir? Doncs senzillament que el seu ús es destina al pagament de proveïdors i és per això que és una operació molt freqüent per part de les petites i mitjanes empreses per dur a terme aquesta classe d'abonaments a compte.
A més, és més senzill d'emplenar que en altres pagarés més complexos. Entre altres raons, perquè perquè sigui vàlid aquest sistema de pagament ha de ser nominatiu i mai al portador. És a dir, la seva emissió es farà a una altra persona que és la del cobrador.
Formes d'un pagaré nominatiu
Tot i la seva aparent senzillesa es presenten amb diferents formats en la seva emissió, tal com explicarem a continuació:
- Nominatiu, sense clàusula de l'ordre. És el més habitual de tots i es basa que cal designar una persona com a objecte del dret. On caldrà posar el nom del destinatari al document.
- Nominatiu no a l'ordre. És un document poc més complex, però que es pot comprendre amb gran facilitat perquè és un sistema que necessita la prohibició per part de l'ordenant que sigui transmissible mitjançant endós. De qualsevol manera, per emplenar aquest document caldrà especificar l'import de diners, nom del destinatari i la data en què es fa. Amb l'advertència que aquest pagaré és “no a l'ordre”.
En tots dos casos, són uns sistemes de pagament molt utilitzats per petits propietaris per pagar proveïdors per la senzillesa dels seus models. Igual que els permet ajustar-se a la data de pagament.
Avantatges en executar un pagaré nominatiu
La utilització del pagaré nominatiu comporta una sèrie d'avantatges als seus executors i que, per tant, en tot moment hauran de valorar, tant si aquestes operacions són realitzades per particulars o per petites empreses. Com les següents actuacions que exposarem a continuació:
Es tracta d'una eina de pagament que serveix com a substitutiu dels diners en efectiu i que permet als seus ordenants una major flexibilitat gestió i emissió.
La seva aplicació permet de fet que no calgui manejar grans quantitats d'efectiu. Amb la comoditat que aporta als petits i mitjans empresaris que en bona part de les ocasions no disposen de liquiditat en caixa per dur a terme aquestes operacions monetàries.
Una de les seves grans aportacions és que possibilita disposar de grans imports de diners a les entitats bancàries. Fins al punt que el poden utilitzar en qualsevol moment per impulsar els pagaments des d'aquests pagarés.
Mentre que vist des de l'altra part, el destinatari suposa un gran avantatge en tractar-se d'un contracte que és legalment vinculant al moviment de flux monetari. Però el que encara és més important per als seus interessos: els garanteix que el cobrament es podrà realitzar sense cap mena de restriccions.
En la data que vingui estipulada al document. Generant més seguretat sobre els diners deguts. A causa de la seva emissió amb el nom de la persona física o jurídica que ho haurà de cobrar i que es diferencia del pagaré al portador perquè en aquest no apareixen aquestes dades en cap moment.
Pagaré bancari
Es tracta d'una de les modalitats més habituals que hi ha als pagarés. El pagaré bancari és un document on les empreses es responsabilitzen a abonar un import monetari a altres persones. Sent una forma habitual com a mitjà de pagament en les transaccions comercials que es desenvolupen entre les petites i mitjanes empreses.
La seva particularitat rau en el fet que aquest document sol contractar-se en terminis molt curts: 30, 45 o 60 dies. Mai per a terminis de permanència superiors. On quan arriba el moment del seu venciment, és el mateix banc qui el presenta com a cobrament al compte corrent al qual va dirigit aquest producte financer.
Avantatges del pagaré bancari
Tal és l'ús que en aquests moments es dóna el pagaré bancari que cal posar de manifest els beneficis d'aquesta operació comptable. Són diversos i de naturalesa diversa, com els que exposem a continuació, i en tot cas afecten les dues parts del procés:
Un dels més rellevants resideix que el beneficiari del document va a percebre l'import que queda reflectit al document sense cap problema.
Mentre que per contra, al endarrerir-se l'abonament, l'executant pot disposar del capital per destinar-lo a altres tasques empresarials. Com per exemple, invertir en altres projectes que siguin rendibles per a lentitat.
Des d'aquest escenari, cal ressenyar un escenari que pot passar amb certa freqüència. No és altre que passi la data de venciment sense haver-ho cobrat per part del destinatari. En aquest cas en concret, no tindrà cap altra solució que acudir als òrgans judicials per rebre els diners deguts. Normalment s'executarà el càrrec a compte, encara que potser passarà un cert temps fins que arribi aquest escenari.
D'altra banda, el pagaré bancari es distingeix d'altres documents de característiques similars perquè es coneix per endavant quina és la data de pagament. Això és així, perquè es reflecteix sempre en un venciment. Aquest producte financer també és conegut com a “promesa de pagament” per les connotacions d'intencions que té. Igual que per la seguretat que aporta al seu destinatari.
Si bé és una forma per pagar clients o proveïdors, no és gaire estrany que sigui utilitzat per pagar les col·laboracions dels professionals o fins i tot en alguna que altra situació la nòmina dels treballadors. Tot i que en aquest darrer supòsit, sempre d'una manera puntual i excepcional en la seva utilització.
Negociar pagaré
En aquest procés caldrà tenir en compte diverses parts que formen part d'aquest procés. D'una banda, als destinataris d'aquest producte financer i per un altre a les entitats bancàries mateixes si es donés el cas. Perquè així es puguin canviar les seves condicions en la contractació. En qualsevol cas, negociar el pagaré no ha de ser una operació complexa per a cap de les parts si hi ha una coincidència clara en els objectius perseguits.
Des d'aquest escenari general, un dels escenaris més habituals on es requereix una negociació és quan es vol cobrar l'import abans que arribi el venciment. Doncs bé, en aquest cas en concret, cal conèixer que caldrà resoldre totes les dubtes que pot interposar l'entitat financera per anticipar el cobrament. Fins al punt que no quedarà més remei (al banc) que justificar la seva decisió, en un sentit o en l'altre.
Delimitar les responsabilitats i formes de pagament
En aquest sentit, una de les primeres mesures que prendran els bancs serà obrir un estudi molt minuciós sobre la documentació aportada per l'executant. On es tingui en compte les necessitats a les dues parts. D'altra banda, un dels aspectes més rellevants en la negociació del pagaré rau en el fet que cal deixar molt clar tots els aspectes vinculats amb aquest producte financer. És a dir, si el pagaré és endossable, bancari o per contra comercial. Són tantes les variables que es poden donar que pot generar una negociació molt complexa.
Mentre que per altra banda, tampoc no es pot oblidar un aspecte tan important com és si l'empresa és titular d'un pagaré no a l'ordre. Com que pot ser una dificultat per arribar a un acord satisfactori. Igual que en el format de descompte amb recurs en contemplar-se la possibilitat que si donés lloc a un escenari d'impagament per part de l'empresa, aquesta seria qui hagués d'afrontar el pagament.
No menys importància té les despeses en la gestió i el manteniment de tots aquests escenaris i que també poden estar incorporats en la negociació. Per evitar un desemborsament que pot ser excessiu per als interessos de les empreses. Finalment, altres factors que cal tenir en compte a partir d'aquests moments és conèixer les entitats financeres que proporcionen descomptes amb recursos o sense. No en va, en dependrà qui és al final qui hagi de respondre del pagament.
Cobrar pagaré abans del venciment
Quan ens estem referint a un pagaré parlem d'un document pel qual una empresa o persona es compromet a abonar un import a una altra empresa o professional en un període de temps prèviament establert. Aquest termini és el que s'anomena el seu venciment i el problema en alguns casos rau en el fet que aquestes aportacions monetàries es necessiten abans que arribi el venciment.
En aquests moments hi ha diverses estratègies en la seva gestió per cobrar el pagaré abans del venciment. Generalment a través de realitzar aquest producte financers atenent la seva forma de pagament. Aquesta estratègia condueix al fet que hi ha diversos formats en la seva redacció que compleixen aquestes característiques tan definides. La més habitual, tal com indica el seu nom, és per mitjà dels pagarés sense venciment i que permetin als destinataris en el precís moment en què se sol·licita aquesta transacció monetària. Sense haver d'esperar cap data en particular.
Pagaré abans del venciment: més flexibilitat
Es tracta de model més senzill per a les empreses que han de cobrar uns diners com a conseqüència de la seva feina, serveis o qualsevol altra motivació. En disposar d'una flexibilitat més gran per percebre els diners en efectiu. Es tracta d'una alterativa que tenen tant empreses com treballadors per compte propi per a agilitzar aquesta part del procés.
D'altra banda, és força freqüent entre les petites i mitjanes empreses que tinguin la necessitat de comptar amb la suficient liquiditat abans de la data marcada en aquest contracte. O per contra, que es pugui percebre abans del venciment. Doncs en aquests casos, una solució està materialitzada pel que s'anomena descompte de pagaré. Però en què consisteix aquest altre producte financer? Doncs en una cosa tan senzilla com permetre a la segona de les parts del procés per demanar l'import del pagaré abans que arribi la data d'execució.
Empresaris i autònoms que no poden esperar
Aquest és un escenari que es presenta amb certa freqüència entre els autònoms. Fins al punt que necessiten una punta de liquiditat per desenvolupar les activitats professionals o comercials. En el sentit, que no poden esperar molt de temps fins que es faci efectiu aquest càrrec a compte. Per això és molt recomanable que expressin el seu desig a l'altra part que no siguin objecte d'un pagaré al dia oa la vista. Ja que en aquest cas, no ho podran cobrar abans d'hora.
Endossar un pagaré
Aquesta actuació es reconeix quan hi ha una clàusula escrita al document per la qual l'endossant transmet o cedeix a una tercera persona els drets derivats d'aquesta operació. Generalment i perquè s'entengui millor, amb la següent encapçalada: “Pagueu-vos a Miguel Ángel García Juez….”. On haurà d'anar rubricat amb la signatura perquè sigui vàlid. Mentre que per altra banda, cal no oblidar que endossar el pagaré se sol realitzar en tots els documents amb l'única excepció dels pagarés no a l'ordre.
Pagaré creuat
Com tots sabem hi ha moltes classes de pagarés i una de les més rellevants és l'anomenat croat. Però en què consisteix realment aquest mitjà de pagament que utilitzen sovint les petites i mitjanes empreses? Doncs bé, es tracta bàsicament que només podrà ser cobrat aportant el document i que presenta unes línies a l'anvers (on pot estar expressada la denominació de l'entitat bancària on s'executarà aquest moviment monetari). Amb l'opció real de percebre l'import des de l'oficina bancària sempre que el beneficiari sigui clients de l'entitat financera on es produirà la liberalització d'aquest model de pagaré.
Tot i el que poden pensar inicialment alguns usuaris el pagaré creuat no és homogeni. Sinó que per contra es divideix en dos formats diferents. Són els pagarés creuat general i l'especial. En el primer dels casos, fa referència que no s'exposarà el nom de cap entitat financera. Com a conseqüència d'aquesta característica, el seu efecte principal és que podrà cobrar-se a qualsevol entitat bancària, encara que el destinatari no sigui client de la mateixa.
Un dels seus avantatges més rellevants rau en el fet que és un sistema de pagament més senzill de formalitzar i que no requereix cap vinculació amb el banc que l'emet. Per aquest motiu, és molt utilitzat quan les dues parts arriben a un acord per desenvolupar aquesta estratègia per al pagament d'un servei o treball professional. Des d'aquest punt de vista, és un producte molt més flexible per fer el pagament a compte.
L'altre format, anomenat pagaré especial, a les dues línies de l'anvers vindrà expressat el nom del banc que s'encarregarà de fer l'abonament a compte. És a dir, no hi haurà més remei que tenir un compte corrent o estalvi subscrit amb l'entitat financera. Es tracta d'un model més rígid que pot generar certs problemes per arribar finalment a la resolució.
Intervinents al pagaré creuat
Igual que passa amb una altra classe de pagarés, en aquest procés intervenen dues parts, com per altra banda és fàcil comprendre. D'una banda, la figura del girador que no és cap altra que qui assumeix el rol d'obligat principal. Mentre que per altra banda, també hi és present el beneficiari i que es refereix a la persona o empresa que podrà exigir el contingut daquest document. Més enllà d‟altres consideracions de caràcter tècnic.
Com es pot constatar, hi ha una àmplia gamma d'alternatives si es vol fer un abonament a un client, proveïdor o treballador. On l'escenari ideal és que s'esculli un model consensuat per les dues parts. Per evitar situacions molt poc desitjades que poden provocar més dun problema en el càrrec a compte. I que fa que els imports es cobrin més tard del necessari i planificat des de les parts intervinents.
Beneficis dels pagarés a l'ordre
Un dels principals avantatges dels pagarés a l'ordre és que aporta més flexibilitat i comoditat als intervinents i durant el procés de transmissió. Mentre que per contra, l'altre format (els pagarés no a l'ordre) es distingeixen fonamentalment perquè no es permet la cessió a tercers per endós. I així pot perjudicar notablement els interessos del destinatari d'aquest producte financer. Més enllà d'una altra sèrie de consideracions tècniques que seran objecte d'una altra anàlisi tècnica.
Un altre dels aspectes que cal valorar és el que es refereix al pagament. En el sentit que els pagarés no a l'ordre requereixen de la seva oportuna notificació per confirmar que es respecta la data de pagament que està expressada en aquest document comptable. Igual que el fet que és un procés que habitualment es pot demorar més en el temps com a conseqüència de les característiques que presenta.
En qualsevol cas, és molt convenient que els dos agents d'aquest procés analitzin els seus avantatges i inconvenients per donar una solució a aquest problema que se sol generar a les empreses en el moment de fer un pagament. Perquè en principi, un no és millor no pitjor que l'altre, sinó que depèn de les necessitats reals dels ordenants i destinataris d'aquests pagarés. Encara que potser és més favorable el primer, sobretot per la seva senzillesa més gran per emetre'l i gestionar-lo fins a la seva terminació.
Com emplenar un pagaré?
Potser un dels aspectes més rellevants que demanen els usuaris és com es canalitza o emplena aquest producte. No és un procés excessivament complex, però cal desenvolupar-lo correctament perquè qualsevol error en aquest pot generar excessius problemes a les dues parts que formen aquest procés. Fins i tot amb el risc real que el destinari del pagaré no el pugui cobrar. Per tant, cal prestar una mica d'atenció a aquesta part pràctica sobre aquest producte financer.
En primer lloc, és important recalcar que potser és diferent en funció de la classe de pagaré que tinguem en tràmit realitzar. Però en línies generals te'ls explicarem a través dels següents passos que necessàriament caldrà formalitzar. Amb les dades que caldrà expressar en aquest document:
Denominació de l'entitat i oficina lliurada. Normalment vindrà a la part superior esquerra del document. En tots els casos haurà de ser expressat de manera molt nítida i sense que hi hagi cap incidència o esborrament perquè no pugui ser identificat o senzillament sigui realment inelegible.
El seu venciment. Sens dubte és una de les parts més importants del pagaré perquè en dependrà la data d'abonament de l'import consignat en aquest document. Vindrà expressat sota la dada anterior. I haurà d'estar molt clar i sense motius per a la confusió.
Identificació de la persona a qui va dirigida l'abonament del pagaré. Com és lògic comprendre, és total imprescindible per a la seva correcta redacció. Serà bé el nom duna empresa o una persona jurídica i haurà danar acompanyat per limport total que senvia a un altre destinatari. Totes aquestes dades vénen expressades a la part central del document. Amb un petit detall, i que és l'import, hauràs de ser escrit en lletres, mai en números.
Número de sèrie i document del pagaré. Com és lògic comprendre, haurà de tenir una seqüència en funció de l'activitat en aquest mitjà de pagament. A través d'uns dígits que seran diferents i que estaran visualitzats a la part inferior esquerra del document.
Codificació del número de sèrie i document. Són les xifres que vénen per defecte i que estan ubicades a la part baixa del document. És indispensable perquè sigui vàlid i es pugui abonar la quantitat en les condicions establertes a cadascun dels formats dels pagarés.
La data i el lloc d'emissió del pagaré. S'expressa el dia, el mes i l'any en què s'emet aquest producte. Igual que la localitat des de la qual formalitza i en tots dos casos s'han de redactar molt clarament en lletres.
La promesa de pagament i limport consignat en xifres. Ve a la part central del document amb el missatge següent: “per aquest pagament, em comprometo a pagar, en el venciment indicat”.
Compte del client i codi IBAN del compte lliurat. Amb totes les dades bancàries sobre el compte on s'executarà aquest moviment comptable. Ha de ser complet, sense que en falti cap detall, tal com es posa en factures empreses a proveïdors. Estant present a l'angle superior dret del document.
Si totes aquestes dades són incorporades de forma correcta no hi haurà el més mínim problema per dur a terme aquesta operació amb total èxit quant als resultats.