En un món globalitzat, les empreses no només tenen l'oportunitat de comerciar amb altres països, sinó també la de produir a un altre país que no sigui el d'origen. Encara que aquesta pràctica va resultar ser atractiva i rendible per a molts negocis, actualment els inconvenients de fer-ho estan portant les empreses a replantejar-se la situació. És a dir, tornar la producció als països d'origen. Aquesta «tornada a casa» és el que es coneix com a reshoring, i des de fa anys cada cop més s'està popularitzant i duent a terme.
Però, què és el que ha motivat que el reshoring prengui força? Quins són aquests inconvenients de produir a altres països? I el més important, què guanyaran les empreses de tornar al seu país d'origen les produccions? A continuació, juntament amb les respostes a totes aquestes preguntes, us expliquem què és i de què es tracta el Reshoring.
Què és el Reshoring?
És el procés pel qual les empreses tornen a portar la fabricació i producció dels seus productes als països dorigen. El reshoring, també és conegut com a inshoring, onshoring o backshoring. Aquest fenomen passa motivat per la pèrdua d'avantatges que feien anteriorment rendible la producció fora del país. El gran exemple és la Xina, on moltes empreses havien instal·lat els centres de producció i ara tornen als països d'on procedeixen.
El perquè això ha pres una rellevància més gran en els nostres dies podem trobar-lo fins i tot en els notícies. La primera explicació és que certs països han augmentat el preu de la mà d'obra. Si comptem amb què pagar el salari és més car, això es torna un desavantatge davant del que abans podia suposar una motivació i interès econòmic per part de les empreses. A més, durant els anys previs al Covid, la guerra comercial entre els EUA i la Xina va provocar que potser no fos tan interessant segons quines importacions i exportacions.
El cas, és que dentre altres països, 2020 va estar marcat pels talls a la cadena de subministrament a causa del Covid amb una afectació global. Això va ser un altre al·licient perquè moltes empreses més indecises es plantegessin i comencessin amb unes polítiques de reshoring. El fenomen no es va aturar, i recentment aquest 2022 a causa de la guerra entre Rússia i Ucraïna i les diferents mesures i postures adoptades entre els diferents governs, han ajudat a impulsar el reshoring entre moltes empreses.
Què és l'offshoring?
És el procés contrari al reshoring. Es tracta del trasllat del procés de fabricació de béns a països estrangers. Usualment motivats per reduir costos en els processos de fabricació degut a la mà dobra o matèries primeres. Va estar especialment popularitzat en les darreres dècades a causa de l'increment dels jornals dels treballadors en països desenvolupats.
Hi va haver molts factors que van influir en optar per deslocalitzar les empreses. No només l'ànim de rendibilitzar els processos per reducció de costos, eventualment alguns treballadors no estaven del tot disposats a certes feines. Aquest fenomen va poder ser la conseqüència, no tant la causa, que el nivell acadèmic en general va augmentar. Moltes d'aquestes persones altament qualificades serien les que des dels països d'origen treballarien en la recerca i el desenvolupament.
Què és el nearshoring?
Un altre terme que s'ha popularitzat és el de nearshoring. És un camí intermedi entre el reshoring i l'offshoring. Es tracta de traslladar els centres de producció i reubicar-los a un país proper al dorigen. De manera que es persegueixen alguns avantatges competitius quan el lloc anterior ja no és tan rendible o atractiu, i es valora la proximitat al lloc.
Aquest procés ho hem pogut apreciar amb el trasllat de diverses empreses dels Estats Units que estaven ubicades a la Xina que ara han estat traslladades a Mèxic. D'aquesta manera, les empreses troben un equilibri entre qualitat, rendibilitat i seguretat en els negocis.
Quin avantatge té el reshoring i quina oportunitat ofereix?
Un món continu en desenvolupament comporta desafiaments empresarials que obliguen a sortir de l'àrea de confort per tenir èxit. Una marxa enrere en el trasllat o la deslocalització d'empreses posen a prova els plantejaments que fins ara havien servit. L'evolució tecnològica i l'automatització dels processos ajuden a reduir els costos de personal que aquestes àrees podien ocupar. D'aquesta manera, es guanya en eficiència i optimització de recursos i es pot traslladar el capital humà a tasques que aportin un valor afegit als productes.
Alhora, els productes són cada vegada menys estàndard, i obrir diferents línies i diversificacions de negoci estant a prop del consumidor ajuda que qualsevol adversitat no tingui un impacte tan considerable per a les empreses. Per a un món que ha tornat a canviar, torna a ser atractiu el reshoring i estar a prop dels consumidors.
Un altre motiu és el respecte a la propietat intel·lectual que no sempre pot estar regulat com al país dorigen. Aquest problema afecta molt directament l'empresa i, a més, pot desincentivar el desenvolupament dels seus productes si després poden ser replicats. La recerca i el desenvolupament sol ocupar un gran percentatge dels beneficis en moltes empreses.
Conclusions
Pot resultar paradògic que empreses que havien marxat a produir fora del seu país d'origen de sobte comencin a tornar. Encara que no de la mateixa manera, aquest tipus de pràctiques o maneres de funcionar no són una cosa nova. Durant molt de temps, i per diferents motius, els negocis amb enfocaments fora de la regió han estat una cosa comuna. A cadascuna d'aquestes etapes de reubicació o tornada, han sorgit nous desafiaments que han fet evolucionar la manera de fer negocis.
Tot i els desafiaments que el reshoring comporta, això impulsarà i buscar noves formes de centrar la producció. De la mateixa manera, també seria possible que, igual que en el passat, aquesta vegada es pugui donar un enfocament diferent. De poder enfocar correctament el capital humà prescindible en els nous processos d'automatització, el món també té una oportunitat per donar un salt qualitatiu en la manera de fer les coses.