Lliurecanvisme: què és, diferències amb el proteccionisme

Lliurecanvisme

Què sabeu de la història de l'economia? És possible que coneguis el mercantilisme, el proteccionisme però, i el lliurecanvisme? També forma part de l'economia, i si bé ens hem de retrotreure fins al segle XVIII, el cert és que alguns poden considerar que avui perdura.

Però, què és el lliurecanvisme? Què el caracteritza? En què es diferencia del proteccionisme? És bo o dolent? De tot això és del que volem debatre amb tu.

Què és el lliurecanvisme

Negoci entre països

El lliurecanvisme, també conegut com a lliurecanvi, és en realitat una pràctica en economia. L'objectiu era (i és) fomentar un intercanvi comercial entre diversos països. Per això, advoca per eliminar les traves que hi pugui haver a les duanes perquè no hi hagi problemes ni a l'hora d'exportar, ni tampoc a l'hora d'importar.

Òbviament, als països que més els beneficia és a aquells que volen exportar, ja que així poden produir grans quantitats de productes que no tindran problema d'entrar a altres països.

La pròpia RAE (Real Acadèmia Espanyola) defineix el lliure canvi com una «política econòmica que suprimeix les traves al comerç internacional». I és que és el que fa, en no haver traves duaneres els països que volen exportar ho poden fer sense haver de suportar frenades en els enviaments, o càrregues econòmiques; a més de poder importar (és a dir, comprar a altres país) el que necessiten sense que tampoc els suposi un problema.

Això actualment està regulat per acords de lliure comerç, convenis internacionals o entre països, etc. Però al seu dia no va ser tan bonic.

L'origen del lliurecanvisme

Si vols saber exactament quan i on va començar el lliurecanvisme has de mirar enrere. Concretament al segle XVIII. En aquella època, on regnava el mercantilisme, t'has de situar a Anglaterra, ja que, pels escrits que es conserven, sembla que va ser el primer país que va començar a aplicar-lo. De fet, va tenir tant d'èxit que es va estendre a la resta de països durant el segle XIX.

Lliurecanvisme vs proteccionisme

Economia internacional

El lliurecanvisme està molt relacionat amb el proteccionisme. Però no pas perquè siguin el mateix, sinó perquè són contraris.

El proteccionisme es caracteritza per fer una pràctica econòmica en un país incentivant la indústria pròpia davant la de l'estranger. Dit d'una altra manera, s'aposta per la producció nacional davant de les importacions.

Per això, amb l'objectiu de frenar aquestes importacions i que els consumidors no les vegin com una «oportunitat», a més que altres països no vegin rendible enviar els seus productes i/o serveis a aquest país, s'estableixen impostos, gravàmens, taxes , quotes, etc. perquè sigui més car rebre aquests productes i/o serveis per al consumidor. Però també per als estrangers que ho envien.

Això té un objectiu concret: fomentar una autarquia. És a dir, que el país sigui autosuficient i no necessiti altres per subsistir.

Òbviament, això no és fàcil daconseguir. I si bé molts països fomenten el producte nacional, també importen i exporten sota el lliure canvi.

Avantatges i desavantatges del lliurecanvisme

exportacions

És clar que el fet que un país no posi traves ni hi hagi aranzels, quotes, etc. que frenin la importació i exportació de ja altres països és una cosa bona. Però també és dolent per altra banda.

I és que aquesta pràctica econòmica té les seves parts bones i dolentes. Entre les primeres no hi ha dubte que s'augmenten les alternatives dels consumidors, així com dels productors, per aconseguir productes i/o serveis de més varietat (podent adaptar-se l'oferta i la demanda, baixar costos, etc.).

Com que tenen més oportunitats, el preu es pot reduir en molts casos, però s'augmenta també l'eficiència i la productivitat.

A més, parlem d'obrir països per comercialitzar-los. Imagina't que tens una fàbrica d'ampolles. És possible que ja distribueixis a Espanya però, en utilitzar el lliurecanvisme, també podries comercialitzar el teu producte amb altres països, de manera que hi ha un desenvolupament internacional d'aquest negoci (i per tant, els beneficis i el creixement de l'empresa són més grans).

Ara bé, tot és bo? La veritat és que no. Al lliurecanvisme hi ha desavantatges polítics, en el fet que, en dependre massa d'un país perquè en el propi no es desenvolupa aquest producte o servei, s'està «supeditat» a allò que el país digui, ja sigui pel que fa a preu, condicions, etc.

A això es pot sumar la competitivitat. Si ja de per si mateix les empreses d'un país competeixen amb altres del seu mateix país, i moltes tanques, quan el lliurecanvisme actua i es permet als consumidors accedir a altres països que venguin aquests productes o serveis, aquests posaran sobre una balança el preu i la qualitat, i pot ser causant de molts tancaments de negocis a causa de la manca de beneficis (i deutes o costos per mantenir obert).

Finalment, un altre dels desavantatges del lliurecanvi és, sens dubte, una dependència del país. Quan s'aposta per importar tot allò que no es produeix al país es fomenta la dependència, ja que es necessiten altres països per poder portar aquests productes o serveis necessaris per fer-ne d'altres. Per exemple, imagina que a Espanya no hi ha plàtans. Estaríem obligats a exportar-los a altres països. En canvi, si en lloc d'això produïm plàtans i apostem per aquesta producció, estaríem sent independents. Al marge que es pugui continuar important o no.

És bo o no el lliurecanvi?

No hi ha una resposta fàcil per respondre aquesta pregunta, ja que des que sorgís al segle XVIII han estat molts els autors i economistes que han debatut sobre si és el millor o no per als països.

N'hi ha que ho veuen com una manera d'ajudar-se entre els països. Ja que així l'economia es mou i “assegura” un mínim viable per a importacions i exportacions. No obstant això, molts parlen de la dependència que es genera als països que no fomenten allò que importen, obligant-se a acceptar les condicions que els altres imposin (més enllà d'aquests aranzels eliminats).

Com veus, molts els autors hi estan a favor o en contra del lliurecanvisme. I es recolzen en aquests avantatges o desavantatges que t'hem comentat. Què opines tu sobre això?


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.