Has sentit a parlar mai de l'economia del bé comú? És un dels moviments que afecta no només l'àmbit econòmic, sinó també el polític i el social.
Però, què és? Quines són les seves implicacions? És positiu o negatiu? Et parlarem de tot allò que has de saber sobre aquest model econòmic.
Què és leconomia del bé comú
L'economia del bé comú la podem definir com un model econòmic, polític i social la característica principal del qual és primar la dignitat humana, democràcia, solidaritat i sostenibilitat ambiental.
En altres paraules, és aquella on els seus pilars principals, i els valors que intenta conservar són la dignitat, els drets humans i la cura del medi ambient.
D'aquesta manera, l'interès econòmic (guanyar diners) passa a un segon pla mentre que se centra en el benestar social. Aquest és lèxit dun país, o una empresa.
Si el posem davant del model econòmic actual, on són els diners els que prevalen i el fi que es persegueix, aquí tenim un model on és la persona la que prima. Importa més la persona que els diners.
Com va sorgir l'economia del bé comú
L'origen d'aquest model econòmic va tenir lloc el 2010 i se li atribueix a l'economista austríac Christian Felber. En el seu concepte ell va posar molt èmfasi en el respecte de la dignitat humana, en la solidaritat mútua, en la col·laboració i la cura del medi ambient.
Aquest economista, però, no ha estat l'únic que ha parlat de l'economia del bé comú. Elinor Ostrom va comentar que aquest model podia conceptualitzar-se com la gestió i planificació dels béns comuns per tal que no hi hagués desigualtats. Separant els béns naturals dels socials, feia un plantejament on cada persona tingués els béns necessaris per viure i perquè una societat sobrevisqués.
Quins problemes resoldria del model econòmic actual
Com hem dit abans, el model d'economia del bé comú és molt contrari a l'actual model, i pot arribar a solucionar alguns problemes que té. Per exemple:
- Ensenyar amb la premissa del bé comú a una societat on actualment regeix la competència, l'egoisme i el sobresortir els uns dels altres.
- Millorar les empreses, en el sentit que aquestes valorin més el benestar dels treballadors, i l'esforç que aquests fan sobre els diners que guanyen a costa de la feina (de vegades excessiva) d'aquests.
- Acabar amb les desigualtats. En aquest cas, la desigualtat ha de ser limitada i l'ingrés màxim no és més gran d'un múltiple de l'ingrés mínim. A més, es gravaran les herències.
- Eliminar el poder del mercat financer per fer-lo més democràtic, amb comptes corrents gratuïts, taxes dinterès que fomentin, etc.
- Arreglaria la inestabilitat financera per culpa de l'especulació i els fluxos de capital creant una cooperació monetària i comercial.
- Cuidaria el medi ambient apostant pel comerç ètic i per la reducció de la petjada ecològica.
- S'eliminaria el problema que les persones no se sentin identificades ni representades pels que governen. Com? Creant una democràcia directa però també una representativa, on els ciutadans puguin controlar àrees clau com a política o economia.
Per què l'economia del bé comú no és tan bonica com la pinten
Tot i que aquest model econòmic és molt més atractiu, realista i potser utòpic, la veritat és que després de tots aquests avantatges que ofereix, també hi ha una cara fosca.
En aquest cas, seria la definició de bé. Ningú en té la mateixa conceptualització i resulta complicat arribar a un acord.
Si bé aquest model indica que la definició de bé comú es decidirà segons una democràcia, i segons majoria, estarem imposant a altres allò que opina la majoria. És a dir, no comptem amb la seva opinió, sinó que només ens regim per la quantitat de membres.
A més, caldria eliminar els drets de propietat privada, perquè tot seria un bé comú per a tothom. Això implicaria que qualsevol pogués utilitzar el que vulgui, i podria existir una sobreexplotació.
Amb això, no hi ha dubte que el model no actuaria cap a un creixement econòmic, sinó cap a una estancació o fins i tot un decreixement ja que si tot és per a tots, no creixeria res, sinó que, a mesura que s'esgotés, es deixaria d'utilitzar.
En paraules de l' economista Juan Ramón Rallo: «L'Economia del Bé Comú és un experiment d'enginyeria social que porta al seu disseny la condemna al fracàs. Els seus tres errors més grans, tal com hem desenvolupat extensament, són pretendre objectivar la idea de bé comú, pensar que és possible coordinar l'activitat de milers de milions de persones desatenent el sistema de preus i obviar la ruïna que suposaria una brutal descapitalització de l'economia derivada de la persecució de la propietat (en les dues facetes: acumulació patrimonial i control de la gestió empresarial)».
La realitat és que no sabem si funcionaria o no. O si caldria millorar el plantejament i els principis que té l'economia del bé comú. Però el que sí que és clar és que, si es fes així, seria amb la possibilitat de crear un país utòpic, només que faltaria donar solució per millorar-ne el creixement.