Com calcular la nòmina i entendre tots els conceptes

Persona aprenent a calcular nòmina

Calcular la nòmina pot ser molt fàcil per a aquells que tenen experiència amb cadascun dels conceptes que s'hi inclouen. Però quan no en saps res, de vegades pots dubtar de si està ben feta o no. De fet, de vegades, encara que es fan servir sistemes informàtics, se solen revisar per si hi ha equivocacions. I ja sabem que com a persones que som, ens equivoquem.

Per això, saber calcular la nòmina és una cosa que tot treballador per compte d'altri hauria de comprovar. Fins i tot com a autònom amb treballadors, o empresari, si vols assegurar-te que tot està ben fet aquest coneixement et servirà.

Què és una nòmina i quins elements té

calcular nòmina

El primer que has de saber és que una nòmina és un document on es reflecteix quina és la retribució mensual que té un treballador basat en les funcions que realitza a l'empresa. A més, conté tant les aportacions a la Seguretat Social com les retencions que s'hi apliquen i que estan relacionades amb l'IRPF.

Entre els elements clau d'una nòmina hi ha:

Dades de lempresa i del treballador

És el primer que et trobaràs i t'has d'assegurar que està tot bé. Concretament, ho veuràs en dues columnes que estaran separades. A l'esquerra, les dades de l'empresa ia la dreta, les dades del treballador.

I quines dades apareixen? En el cas de l'empresa, el nom, el domicili, el CIF, el codi de cotització; en el cas del treballador, nom complet, NIF, número de la Seguretat Social, categoria i grup de cotització (tot i que a les més actuals la categoria ja no apareix).

Meritacions

Un munt de folis

El següent amb el que et trobaràs és amb el que se li «deu al treballador». I és que, si et poses a pensar, treballes un mes perquè només al final d'aquest o primers del següent tinguis el sou per la teva feina. Així que, vist així, tens un càrrec per part de l'empresa. També ho pots considerar com a salari.

Ara bé, aquí en veuràs dos tipus: d'una banda, les percepcions salarials, que són el salari base (sense dietes, premis ni extres); els complements salarials (com antiguitat, productivitat, nocturnitat…); les hores extraordinàries (que poden ser pagades o substituïdes per descansos (en aquest cas no es reflecteixen a la nòmina)); les hores complementàries (que són aquelles hores que dediques de més de la jornada parcial); les gratificacions extraordinàries, també anomenades pagues extra (una per Nadal i una altra segons conveni col·lectiu); i finalment el salari en espècie.

D'altra banda, tenim les percepcions no salarials, com els plusos (per distància, transport, dietes…); les prestacions a la Seguretat Social com pot ser la desocupació, la maternitat o la paternitat, el risc durant l'embaràs, la incapacitat…; i compensacions per trasllats i indemnització per acomiadament (en aquest cas pot haver-hi un extra per haver de traslladar-te a una altra oficina o ciutat; o bé, en cas d'indemnització per acomiadament, aquesta és de 33 dies per any treballat si és improcedent, o 20 si és per causa major).

deduccions

Un altre dels elements clau per calcular la nòmina són les deduccions. I què són exactament? Parlem de les aportacions a la Seguretat Social (per contingències comunes, atur, formació professional, hores extres normals i de força major), la retenció per IRPF (que dependrà del treballador), en cas que hi hagi bestretes laborals també es compten aquí, així com altres deduccions.

Com calcular la nòmina

nòmines

Per tot el que hem dit abans, queda clar que no podem fer-te els passos un per un per saber com calcular una nòmina perquè cadascuna és personal i depèn de la situació de cada persona. Del tipus de contracte que tingui, de la categoria, salari, retenció d'IRPF, si té plus o gratificacions…

Per això, et farem un exemple perquè vegis com es podria fer.

Imagina que tenim a un treballador que començarà a treballar en una empresa amb un contracte a temps complet. Sabem que al seu contracte apareix que en guanyarà 12.900 a l'any (per la seva categoria). A més a més, no té fills ni càrregues familiars ni discapacitat. És un jove que ha aconseguit una feina. Sense més.

A més d'aquestes dades, has de saber també quina és la categoria de treball (si és auxiliar, administratiu, gerent, directiu…) així com el conveni que se li aplica i el grup de cotització en què està.

Amb totes aquestes dades, podem començar per la primera part (obviant la de les dades d'empresa i treballador), és a dir, per les meritacions. I, en aquest cas, el primer que hem de saber de les meritacions són les percepcions salarials, és a dir, el salari mensual que rep.

Hem dit que el salari anual és de 12.900 euros. Si dividim aquesta quantitat per 12, obtindrem el salari mensual. És a dir, 12.900/12 = 1075 euros.

Ara passem a les gratificacions extraordinàries, que són les pagues extres. Sabem que són dos a l'any i que l'empresari les pot pagar de la manera que vulgui. Imagina't que és mes a mes. D'aquesta manera, 1075+1075 euros ens dóna 2150 euros. Si aquests els dividim per 12 mesos, obtenim 179,17 (arrodonint). Això s'ha de sumar al salari base de 1075 euros cada mes.

El següent seria calcular les percepcions no salarials però, com que aquest treballador acaba d'entrar, no tindria res.

Passaríem a les aportacions del treballador a la Seguretat Social. Dit d'una altra manera:

  • Base de Contingències comunes. S'obté de la fórmula "salari base + prorrateig de pagues extres", o el que és el mateix, 2150 euros.
  • Base d'hores extraordinàries: com no fa, es queden a 0.
  • Base d'hores extres de força major: tampoc no fa.
  • Base de cotització d'accidents de treball, malalties professionals. En aquest cas, s'obté de la base de cotització per contingències comunes + base d'hores extra + base d'hores extra per força major. Seguint l'exemple serien 2150 euros.

Ara bé, aquestes són les bases, però cal calcular el tant per cent. En aquest cas, les comunes són el 4.70%, les hores extres per força major, 2%, i la resta a 4.70%.

Pel que fa a la desocupació, seria 1.55%; el Fons de Garantia social 0; i Formació professional 0,10%.

La base per calcular la desocupació, el Fons de Garantia social i la Formació professional és la mateixa que la base de cotització daccidents de treball i malalties professionals.

L'última cosa que hauries de fer seria calcular l'IRPF del treballador, és a dir, la retenció a què se sotmetrà. I, com t'hem dit abans, dependrà de cada empleat (concretament del salari, situació personal i familiar, contracte i durada).

En el nostre exemple, com que el contracte no té data de terminació (perquè entenem que és indefinit), calculem l'IRPF pel salari anual que rebeue, i això, segons la taula d'IRFP, ens dóna que ha de tenir una retenció, com a mínim, del 15% (el treballador pot sol·licitar que hi hagi una retenció més gran).

En aquest cas la base per a aquesta retenció és la del salari base + les pagues extres, és a dir, 2150 euros.

Ya només quedaria calcular el líquid total a percebre, és a dir, la meritació menys les deduccions.

En el nostre exemple: 2150 – les retencions i les cotitzacions a la Seguretat social.

2150 – 101,05 – 34,4 – 2,15 – 322,5 = 1.689,9

T'ha quedat clar com calcular una nòmina?


Sigues el primer a comentar

Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.